Author Archive

L’Escola de Treball de Barcelona agraïda amb l’equip Ubuntu català.

La passada setmana, l’Institut Escola de Treball de Barcelona va celebrar el seu centenari.

Una de les activitats commemoratives d’aquest esdeveniment va estar agrair a un grup d’empreses i entitats la seva coŀlaboració amb l’institut amb un acte en el qual van assistir persones rellevants del món empresarial i educatiu.
Un representant de la Consellera d’educació de la Generalitat de Catalunya, acompanyat del director del centre i altres assistents van fer entrega de diplomes i una estatueta commemorativa.

Entre altres dades rellevants, es va recordar al fundador de l’antiga Escola de Treball, actual Institut E.T. el Sr. Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista, que també va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

El company Francesc Vilaubí, membre de Caliu (Associació d’Usuaris i Usuàries de GNU/Linux en Llengua Catalana) va recollir el diploma. De fet, en Francesc va fer una xerrada d’Ubuntu a l’institut però en nom de Caliu, donat que l’institut va contactar amb Caliu quan van demanar la nostra coŀlaboració.

Nou Ubuntu, nova festa.

Tal com marca la tradició, després de 6 mesos d’espera, aquest dissabte dia 17 dl’abril de 2014 els ubuntaires celebrem la nova versióGNU/Linux Ubuntu 14.04.
Per celebrar-ho, la comunitat de l’Ubuntu en català, tal i com venim fent amb l’aparició d’anteriors versions de l’Ubuntu, organitzzem una festa (Release Party). Aquestes festes són organitzades per tot el món pels grups locals (LoCo Teams) de l’Ubuntu.

https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/TrustyTahr

Escola d’aplicacions d’Ubuntu a Barcelona.

http://davidplanella.org/escola-aplicacions-ubuntu-barcelona/

ElementaryosLUNA

ElementaryOS Luna, un nou derivat d’Ubuntu lleuger i atractiu.
http://elementaryos.org/

Acabo de provar ElementaryOS i puc dir que m’agradat molt.
Una de les meves aficions és provar s.o. “lleugeres” i amb elementary he quedat molt satisfet.
1er l’he provat al VirtualBox molt satisfactoriament. VirtualBox és una bona eina per provar s.o.
Si al VB un s.o. et tira bé, segur que anirà bé en quasi bé qualsevol PC. Ubuntu que antigament era prou lleuger, des de Unity, ja no ho és tant. Si el proves amb VB no va tant ràpid com abans.
2on pas, he provat Elementary en una clau USB. L’inici ha estat super ràpid i el seu funcioanment tan bo con si haguès estat instaŀlat al disc dur.

Resumint: Si t’agrada l’estètica Mac, t’agradarà Elementary. És atractiu, inclou prou programari, tot i que he trobat a faltar LibreOffice.
Per a PCs justets de maquinari o per a instaŀlar en una clau USB sembla un s.o. molt adient.

Maco i funcionalt!

Labdoo

Labdoo, l’organització ajuda a fer arribar portàtils als més necessitats aprofita els avantatges de Edubuntu amb equips de pocs recursos.
En aquest vídeo ho explica una mica:

Via Catalana cap a la independència.

Amb la Marxa cap a la Independència i la manifestació del passat Onze de Setembre, els catalans vam evidenciar l’existència d’una majoria social favorable a la independència i vam empènyer a la classe política a fer les passes necessàries per a la consecució d’un Estat independent.

Aquest 11 de Setembre, cal convertir la Diada en l’avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a que vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçar el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014. Ara és l’hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d’Europa.

Per garantir que tothom tindrà el seu lloc a la història, muntarem un dispositiu fotogràfic aeri i terrestre perquè quedi constància de cada català i catalana que ha contribuït al llarg del recorregut a fer possible la Via Catalana.

Participa-hi:

http://via.assemblea.cat/ca/via-catalana.html

Com rootear Samsung Galaxy Y Pro

Fa uns dies he comprat aquest mòbil, lliure de compromís amb cap companyia.
Tot i ser lliure, hi venen algunes aplicacions que no m’agraden i no podia desinstaŀlar.
Així doncs vaig investigar una mica el tema i aquí explicaré el què he fet i que puc dir m’ha funcionat bé.

Primer de tot, IMPORTANT!, és que no dono cap garantia ni responsabilitat del que aquí explico. Abans de procedir feu còpia de seguretat dels vostres documents i arxius importants que tingueu al telèfon i, si alguna cosa va malament, ho sento però com ja he dit, NO dono garantia al respecte. Tot i que el procés és senzill i a mi sí m’ha funcionat.

Què és ser root? A la nomenclatura de Linux, ser root vol dir ser administrador del sistema i, per tant, poder fer moltes més coses que un usuari normal. Cal recordar que el nucli d’Android està fet amb Linux.

Per poder tindre accés s’administrador en un dispositiu que utilitza Android cal seguir 2 pases:
1er “rootear” el mòbil, tal com diuen alguns, desconec si hi ha un terme en català.
2n pas, instaŀlar una aplicació per fer les tasques d’administrador, com per exemple, eliminar programes que normalment no podem fer-ho.

Anem per feina.

1 er pas. Descarregueu l’arxiu necessari per rootear des de un d’aquests dos enllaços:

https://www.dropbox.com/s/9f9b2azbuzncz9h/update.zip

http://www.2shared.com/file/tfeE3BV9/update.html

Als dos enllaços hi ha el mateix arxiu. Us poso dos per si un falla, però només cal que ho feu en un!

Us farà falta tindre una tarja sd inserida al mòbil per posar-li l’arxiu descarregat.

Per copiar l’arxiu anomenat “update” al mòbil i fer el pas de rootear seguiu les passes d’aquest vídeo:

He preferit posar un vídeo enlloc d’explicar-ho perquè m’ha semblat més entenedor.
quan diu seleccionar l’opció “update from sd card”, segons l’idioma del vostre mòbil pot variar el texte, per exemple en català hi diu “actualitzar des de tarja sd”.

Quan surt “yo’ve been rooted!” vol dir que ha anat bé. Premeu l’opció reinicar.

2on pas.

Amb l’aplicació Play Store del Android instaleu Titanium Backup o alguna aplicació per poder fer les funcions d’administrador i desinstal·lar tot allò que no volgueu tindre al vostre mòbil.

Que vagi bé, sort!

Festa Raring Ringtail – Ubuntu 13.04

Tal com marca la tradició, després de 6 mesos d’espera, el proper dissabte 11 de maig de 2013 es farà pública la versió definitiva del GNU/Linux Ubuntu 13.04.

Per celebrar-ho, la comunitat de l’Ubuntu en català, tal i com porta fent amb l’aparició d’anteriors versions de l’Ubuntu, organitza una festa (Release Party). Aquestes festes són organitzades per tot el món pels grups locals (LoCo Teams) de l’Ubuntu.

Més info.: https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/RaringRingtail

La caiguda dels gegants, Ken Follet.

La caiguda dels gegants és un llibre per recomenar.
Ambientat durant la Primera Guerra Mundial, parla de la Revolució russa, de la gana del poble, dels crims de la guerra. La lluita d’homes i dones pels seus drets a les mines de carbó de l’Anglaterra de l’època amb aquells terratinents tan dèspotes.

D’aquells que fugen de la Rússia del Zar per cercar quelcom millor a les Amèriques.

Però també hi ha temps per l’amor. Històries d’amor de debò, d’aquell que ni guerra ni distància no poden impedir-lo.

Amor, guerra, política, històries humanes, una mica de tot, com la vida mateixa; des de el punt de vista del Sr. Ken Follet, sens dubte, un gran escriptor.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ken_Follett

*Una qüestió de dignitat* /ANTONI BASSAS

*Una qüestió de dignitat*
/ANTONI BASSAS
/
*La sentència del català a l’escola.*
Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n’ha
passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la
guerra, l’exili i la dictadura dels nostres pares, res del
que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.

*Autoestima*
*Som al cantó correcte de la història*. Malgrat tots els
intents d’aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara
existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa
de la llibertat i de la cultura no* **poden sinó abraçar la
causa de Catalunya.
*
*Persistència:*
A vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres,
l’espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per
a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no
*la* llengua de la família.
La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar
que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els
catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema
educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà
al final de l’ensenyament obligatori. Els catalanoparlants
no tenim cap problema amb l’espanyol, sinó amb l’anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que
l’únic problema real és al revés: com garantir el
coneixement i l’ús del català de tothom que viu a Catalunya,
sobretot ara, quan per a centenars de milers d’immigrants la
llengua de la família és l’amazig, l’àrab, l’urdú o
l’espanyol de Sud-americà. Aquest és el problema i per això
la immersió és imprescindible.

*Indignació:*
Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i
va votar /si/ a l’Estatut, malgrat que ja venia retallat pel
Congrés, víctima de la calculada histèria política del
Partit Popular i l’ànima jacobina del PSOE.
Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar
políticament, i ara resulta que hem d’anar cap enrere? De
cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de
desobediència.

Així s’han comportat altres pobles en el curs de la
història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem
escarafalls amb les sentències si després no som capaços
d’aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà
a un desconegut.)

*Fer un pensament:*
*No podem continuar vivint en aquest continu estrès
nacional*. No podem admetre que Espanya ens tracti com una
nosa, que presenti la llengua catalana en termes de
conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra
producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos
comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament
la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua
o d’impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem.
Les crides al desacatament de la sentència d’aquests dies, o
a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions
d’un malestar constant que evidencia un problema de fons que
no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a
la pròxima generació: l’única convivència possible amb
Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar
sent tractada amb els mateixos drets que un menor d’edat.
Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent
ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la
nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment
la que donin els partits polítics catalans, és *una qüestió
de dignitat*